dimecres, 3 d’abril del 2013

Més reaccions a l'eliminació de símbols franquistes a Olot.


Per la meva banda, ja està tot dit.



2 comentaris:

  1. Josep,
    No he comentat res abans perquè no hvia pogut veure les obres d'eliminació dels símbols franquistes.
    He seguit una mica les cartes publicades a la Comarca, i déu-n'hi do! Aquestes reaccions han fet que em sentís encara més orgullosa de la meva mare que, tot i haver presenciat com els "rojos" s'enduien el seu pare, ella no ens va transmetre mai un sentiment de venjança ni res que condicionés la nostra opció política. Crec que el meu avi, com moltes altres persones que van morir en aquella guerra, era una bona persona i la seva mort va ser injusta.
    El que jo diria respecte a les obres:
    Està bé haver eliminat els símbols franquistes (si no s'haguessin eliminat, tampoc no hauria estat tan greu, ens ho podíem prendre com a part de la història).
    La retolació dels "espais de memòria" del cementiri dóna prou informació del que va passar i la llista de víctimes sense separar-les per bàndols ha estat una bona idea.
    El que s'ha fet al Triai a mi em dóna una mica la sensació de "vull i no puc". Una mica "pse-pse"
    No ho sé, potser t'estranyarà el que diré, però potser no calia parlar-ne tant ni donar-hi tanta importància.
    Coincidint amb el que s'ha fet a Olot, vaig veure el reportatge del "Valle de los Caidos" i també em va quedar clara una cosa: les famílies d'aquelles víctimes necessitaven un reconeixement i que els demanessin disculpes, però jo no hauria arribat a fer el que van fer ells fins arribar a les restes humanes. No sé si tot això els ha servit per alguna cosa. Crec que tot té (o hauria de tenir) un límit.
    El més important de tot: esperem no veure mai el que van viure els nostres pares!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Adriana.
      Afortunadament, com he après aquests mesos, va haver-hi molta més gent com la teva mare que varen saber perdonar, que és molt diferent d'oblidar, i no transmetre sentiments rancuniosos cap als fills. Una gran sort, per tots plegats.
      Jo penso que calia fer el que hem fet; potser hauria estat molt millor que s'hagués fet abans però bé, les coses van com van i Olot és com és. Avui sembla que la majoria de catalans haguem oblidat el que va significar el franquisme; quan se'n parla es mitifica molt el periode dels anys setantes amb la lluita per la democràcia en els darrers espeternecs de la dictadura però el gran desastre que va suposar pel país la guerra civil i l'exili, sembla que quedi només per erudits i poca cosa més. Hi ajuda que el govern espanyol del PP sempre sembla que ho vulgui tractar com una anècdota i ens parla de Franco com un senyor simplement "autoritari".
      Absolutament d'acord: espero que ningú ho hagi de tornar a viure. Afortunadament semblaria que avui som una mica més assenyats. Almenys en les formes.

      Elimina