Partits post-independentistes

La independència de Catalunya capgirarà el panorama polític del país. Avui, quan falten menys de 2 anys per la independència, classifiquem els partits que ens representen al Parlament català en funció de si són partidaris de la independència, de la unió amb Espanya o d’una tercera alternativa poc definida i, sobretot, ingestionable.

Hem fugit, aquesta legislatura i per molts intents que hi ha hagut des de totes bandes, de la classificació habitual que separa els partits segons si són d’esquerres o de dretes.

Quan siguem independents, tornarem al clàssic debat esquerra-dreta però què se’n farà d’aquells partits o coalicions que han fet bandera de l’unionisme o del federalisme?

Si  mirem què ha passat en altres països europeus que s’han independitzat veiem que en el moment de la independència hi havia partits que hi eren contraris. Per exemple, a Estònia hi havia el Partit dels Russos que defensava la integració a Rússia i es definia com a defensor de la minoria russòfona del país. De forma similar, i molt més recentment, a Montenegro hi havia partits pro-serbis que deien defensar els drets dels serbis i el manteniment de la unió federal amb Sèrbia.

Avui aquests partits han desaparegut o, si no ho han fet, cap d’ells té representació parlamentària. De fet, no varen durar gaire més després de la proclamació de la independència.

També cal destacar que cap dels partits als Parlaments d’aquests països demana avui fer passes enrere a la independència, encara que les minories que els partits anti-independentistes deien defensar segueixen existint i convivint en els nous estats i amb els seus drets garantits.

Si pensem en el nostre país, potser si que a les properes eleccions legislatives catalanes encara es presentaran partits unionistes o amb una forta base espanyola però serà el darrer cop que tinguin opcions de tenir representació.

L’adaptació de tots els ciutadans a la nova situació política portarà a la  desaparició d’aquests partits i en el seu lloc, per ocupar el seu espai ideològic, apareixeran nous partits catalans.

Amb els partits actuals, tot i que sofriran enormes transformacions, tota la ideologia d’esquerres està prou ben coberta i el centrisme està superpoblat, però en canvi caldrà nous partits catalans  que vagin més enllà del centre dreta i que ocupin l’espai ideològic on avui hi ha els partits més espanyolistes.

Amb aquesta perspectiva de futur a curt termini és quan tenen més sentit els canvis i moviments que van apareixent en els partits catalans. Cal valorar quin serà el comportament electoral dels catalans quan ja no ens calgui ser independentistes o unionistes i puguem votar pensant en els nostres interessos; que no vol dir altra cosa que votar pensant en quants impostos estem disposats a pagar i com volem que es gestionin; quins serveis i quines infraestructures ens convenen més o quines noves lleis i normatives s’ajusten més a les nostres necessitats, etc...

En definitiva tot allò que farà que la política del nostre país sigui, finalment, normal.

(Article aparegut a la secció Barboterum del setmanari La Comarca d'Olot el 14 d'abril de 2016)