Olot engega el Pla de Mobilitat Urbana

Olot està iniciant una sèrie d'accions participatives per definir les accions que han de conformar el Pla de Mobilitat Urbana  (PMU) d'Olot.

D'acord amb la legislació actual, els plans de mobilitat urbana han d'estar enfocats a la sostenibilitat i millora de la seguretat.

Fa uns mesos que va finalitzar la Fase I de diagnosi i anàlisi de la mobilitat a Olot que va aportar les dades de partida: els olotins i olotines ens movem per la ciutat principalment a peu  (50% dels desplaçaments)  quan fa 14 anys el 73%

aragirona.cat

dels desplaçaments interns eren en vehicle privat;  tenim una afluència diària de molts cotxes de fora de la nostra ciutat que pretenen aparcar prop del centre i generen trànsit d’agitació en cerca d’aparcament gratuït proper al centre; la mobilitat en bicicleta és millorable (2.000 persones s'hi mouen diàriament, tot i que molt sovint han de compartir espai amb cotxes, i també amb vianants); i, a banda del transport escolar, fem un ús molt reduït del transport públic, vora l'1% dels desplaçaments.

 La confluència entre la diagnosi i els objectiu del Pla de Mobilitat, d'orientar les polítiques cap a la mobilitat sostenible i segura ens han portat a establir diversos objectius estratègics:

-   Augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa de vianants

-   Fomentar els desplaçaments segurs amb bicicleta

-   Fomentar l’ús del transport col·lectiu 

-   Reduir la mobilitat motoritzada i augmentar la seguretat

-   Gestionar l’oferta/demanda d’estacionament per reduir el trànsit d’agitació

-   Augmentar la seguretat en els desplaçaments al municipi i reduir l’accidentalitat

-   Fomentar la mobilitat sostenible, segura i equitativa

Es tracta d'un exercici de participació i consens, d'objectius a assolir i de la realitat que ens posarà restriccions. Però el més important és que el PMU serveixi també per transformar Olot en una ciutat més amable, on puguin conviure els 34.000 olotins i olotines amb els quasi 22.000 vehicles sense haver de competir per l'espai als als quasi 135 km de carrers i avingudes.

A més volem que el PMU d'Olot aprofiti els valors de ciutat educadora perquè la mobilitat diària, la circulació, l'estacionament són un exercici de civisme i de convivència; de respecte cap als altres conciutadans i també envers la seguretat de tots plegats.

Des de l'administració municipal destinem molts recursos a provar d'esmenar conductes i a protegir els vianants de les conductes d'una minoria de conductors: 1050 passos de vianants, 41 alentidors de velocitat i més de 2000 fitons que protegeixen 5000 metres de voreres, en són exemples. I és que molt sovint passa que quan ens posem al volant, o al manillar, d'un vehicle ens oblidem que en un moment o altre tots som vianants.

 Per tal de treballar els objectius estratègics i formular propostes que ajudin a desenvolupar-los us convidem a venir el dimarts 8 de juliol de 7 a  9 de la tarda al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Olot, on discutirem en grups de treball  cadascun dels objectius del PMU per tal d’anar perfilant les accions que ens permetin assolir-los.

 Qui prefereixi participar de forma més distant també podrà fer-ho deixant les seves aportacions a l’espai de participació del web de mobilitat d’Olot: http://mobilitat.olot.cat on també es pot trobar tota la documentació sobre el PMU i sobre el Pla Local de Seguretat Viària; o a consensus.cat/olot.

 

(Col·laboració publicada a "La Comarca", 30 de juny de 2014)

 

Els Espais de Memòria Històrica a Olot. La visió del Consistori.

El 17 de juny del 2010 el ple aprova una moció d’ERC per l’extracció dels símbols franquistes del monument dedicat als morts durant la Guerra civil. Aquesta moció va ser aprovada pels vots a favor de CiU, ERC, ApG i de 8 regidors del PSC. Varen votar-hi en contra els representants del PP; PxC i l'alcalde  del PSC es varen abstenir.

El 8 de juny de 2011, la darrera Junta de Govern Local del consistori socialista aprova contractar a l’empresa Culturània SC els treballs de redacció́ de l'avantprojecte de Senyalització́ dels Espais de Memò̀ria Històrica el qual es sotmet a exposició pública. L'avantprojecte considerava aquestes accions principals:

• Substitució  de les plaques de vivenda de protecció oficial del Ministerio de la Vivienda.
• Senyalització i contextualització dels Espais de Memòria Històrica: Creu del Triai, Panteó dels Caiguts, Tomba dels Militars, Fossa dels Republicans i Monument als Vençuts.
• Instal·lació d'uns plafons amb els noms de tots els olotins víctimes de la Guerra Civil, amb indicació de les circumstàncies i lloc i data de la seva mort.

El 15 de juliol de  2011 es rep un plec d’al·legacions a l’avantprojecte de l’ historiador olotí Jordi Esteve Rubió i Coromina.

El 15 de desembre de 2012 la Junta de Govern Local resol estimar les al·legacions i rebutjar l’avantprojecte tal i com està redactat. De les al·legacions presentades, se n’estimen 3; una que fa referència al fet que l'avantprojecte no pren en consideració l'eliminació de la simbologia franquista en allò que ve a anomenar-se els Espais de Memòria; una altra que proposa alternatives per a la reducció de la inversió prevista en la senyalització dels espais del Cementiri Municipal i una tercera que proposa revisar la descripció dels elements que es proposa senyalitzar incorporant fonts locals sobre els fets.

Pel govern de la ciutat d’Olot la major part de l’avantprojecte era satisfactori per tot el que suposa de dignificació d’alguns espais, quasi desconeguts per la majoria dels olotins (com la fossa dels republicans, mig amagada en el clos dels cementiri) i la restitució d’un cert equilibri (precari i tardà)  en el record de totes les víctimes de la contesa, les d’un bàndol i les d’un altre. Fins i tot de les que no tenint cap bàndol varen ser-ne víctimes d’un o altre. En canvi, trobem inacceptable la presència de simbologia feixista en qualsevol espai públic de la ciutat i considerem un deute de salut democràtica la seva retirada. Des de la fi de la dictadura fins avui, la societat ha canviat prou i les actituds són prou madures perquè tots els olotins sàpiguen diferenciar amb completa nitidesa el que és el record de la Guerra Civil i el que suposa que 37 anys després de la mort del dictador Franco, encara es mantinguin presents en els espais públics símbols d’aquella etapa. La història no ha de servir de coartada per mantenir els símbols de la repressió i de la dictadura. El carrer, l’espai públic, no és el lloc que els pertoca.

Creiem que és la nostra responsabilitat fer el que caldria haver fet fa anys: eliminar tots els símbols feixistes d’Olot. Això vol dir retirar les 71 plaques del Ministerio de la Vivienda que encara tenim als carrers i substituir-les per les actuals d’Habitatge; treure el jou i les fletxes i les inscripcions falangistes de la base de la Creu del Triai, però mantenint la creu com a recordatori dels fets que varen tenir lloc allà;  i eliminar l'àliga imperial i les inscripcions franquistes  del Panteó dels Caiguts del cementiri d'Olot, mantenint els noms de les persones allà enterrades que estan gravats a les lloses.

Tots els Espais de Memòria haurien de ser senyalitzats i contextualitzats.

(Article publicat a “el cartipàs”; març de 2012)