La idea de fer un referèndum per la independència de Catalunya està més o
menys present en les opcions independentistes i en altres que es declaren
partidàries del dret a decidir, encara que siguin ambigus en allò que volen decidir.
Està menys clar però, en quin moment s’ha de fer el referèndum i quin ha de
ser el resultat per considerar guanyadora la opció independentista.
El moment de fer el referèndum oscil·la entre la immediatesa que voldrien
els més impacients fins a la opció d’aquestes noves esquerres que opinen que
caldria fer-ho “quan el govern espanyol hi estigui d’acord” que vindria a ser
més o menys, mai. Mai és, precisament, el moment més oportú pels unionistes per
celebrar aquest referèndum.
Un referèndum s’ha de fer quan estiguem en condicions de guanyar-lo i,
malauradament, avui no està absolutament clar que fos així. Encara hi ha massa gent que dubta i té por de
fer passes enrere. Per aquells que ens han de donar la majoria, i que no són
els independentistes convençuts, el referèndum se’ls planteja com una tria
entre un present segur encara que no sigui òptim i un futur “possiblement”
millor però que presenta massa incerteses. És un cas de miopia política.
Amb aquest argument, cal que el Govern avanci prou i prou ràpid en la
construcció de la República perquè les noves estructures d’estat estiguin en
funcionament en el moment del referèndum i així aquests catalans que avui estan
frenats per les incerteses puguin veure fets concrets. Sant Tomàs, no va creure
fins que va posar el dit a la llaga; ells tindran dubtes fins que vegin
funcionar la Hisenda catalana o fins que vegin que el govern espanyol no té
manera de fer efectives les amenaces que tanta por els fan.
A efectes pràctics, això vol dir fer el referèndum després de la
proclamació de la República catalana i presentar-lo com una ratificació de la
decisió del Parlament de Catalunya, on els independentistes són majoria i digui
el que digui la oposició, estan legitimats per a proclamar la independència.
Els Parlaments funcionen així.
Un referèndum organitzat pel govern de la República, sense les trampes i
intimidacions habituals del govern espanyol, el guanyaríem segur.
Per quant el guanyaríem? O millor dit, per quant l’hauríem de guanyar? Per
si algú encara en té dubtes, em sap greu dir que no serà per unanimitat. Ni
tampoc per una super-majoria del 70 o el 80%.
La referència més recent que tenim és la del referèndum per la
independència de Montenegro que va ser internacionalment acceptat amb un 55% de
vots favorables i una participació del 51%. Dues xifres que semblen
perfectament assolibles en el cas de Catalunya si escollim el moment més
adequat per fer el referèndum.
Tot i així aquestes xifres poden estar lluny de les que demanava el líder
de Podemos quan parlava de “la gran majoria” que caldria en un referèndum per
acceptar-ne el resultat.
Per guanyar, només ens tenim a nosaltres mateixos. I hem de ser nosaltres
els que marquem les fites i els ritmes. Si ho fem, guanyarem.
(Article aparegut a la secció Barboterum del setmanari La Comarca d'Olot el 11 de febrer de 2015)
Entrades
