A la secció "Clar i català" de
la setmana passada el senyor Daniel Plana Farjas, en nom propi i de familiars
dels assassinats al Triai m'adreça una carta replicant una entrada al meu bloc
personal (el-led-vermell.blogspot.com) que no hauria respost si no fos per la
seva evident intenció de manipular la
opinió pública tant pel que fa a les accions realitzades en l’àmbit de la
Memòria Històrica a Olot, com en les
seves interpretacions de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
En primer lloc l’erra anomenant-me iconoclasta
(entenc que en sentit etimològic) perquè cap imatge sagrada ha estat destruïda ni
malmesa. L'àliga del panteó dels caiguts, que de sagrada no ho era, ha estat desmuntada a peces i duta al Museu de
la Garrotxa.
Tot i que sempre hem separat la
simbologia franquista de les persones, en cadascuna de les intervencions que
vostè ha fet per mantenir la simbologia franquista a Olot ha començat apel·lant
als sentiments, absolutament i plenament legítims, de dolor dels familiars de
les persones allà enterrades i ha acabat amb una defensa més o menys evident
del règim dictatorial de Franco tan en les seves cartes a aquest setmanari com
en el Ple del mes de maig de l’any passat on va presentar una moció que va ser
rebutjada per 18 vots a 3. Un resultat
prou clar.
Cada cop que ha tingut la oportunitat, vostè
ens ha acusat de manipular la història i d’amagar la realitat del que va passar a Olot
l'octubre de 1936. Doncs bé, ara tothom que ho vulgui veure podrà comprovar que
això no es cert i que en els senyals informatius del Cementiri i del Triai s'hi
explica de manera ben clara quines varen ser les circumstàncies de cada fet amb
un llenguatge clar i objectiu. Jo animo als olotins i olotines a anar-hi i
conèixer un bocí de la història de la nostra ciutat. Fins avui, molts no n’han
tingut l’oportunitat.
Les seves tesis revisionistes de la
història no les rebatré jo que només sóc un lector apassionat sobre la Guerra
Civil al nostre país, només li donaré dues referències: Paul Preston (1) i si
el troba massa esquerranós, el falangista Dionisio Ridruejo (2) que
coincideixen a destacar la diferència entre la violència a la rereguarda
republicana emparada en el desordre i el caos imperant durant els primers mesos
de la Guerra Civil, i la repressió institucionalitzada i orientada a
l’aniquilació de l’adversari a la rereguarda franquista i a tot l’Estat, un cop
finalitzada la guerra.
Vostè defensa l’aixecament militar de
1936 en base a una ucronia utilitzada per historiadors amb biaix ultradretà: si
el feixistes no s’haguessin rebel·lat, els comunistes haurien instaurat una dictadura marxista. Sàpiga
senyor Plana que si això hagués passat, jo avui estaria igual d’orgullós i
content d’haver contribuït a retirar dels espais públics d’Olot la simbologia d’aquest
altre règim totalitari, si és que n’hi hagués. Així és com jo entenc defensar
la democràcia: els drets de la majoria contra qualsevol totalitarisme.
Per acabar, em sembla que anomenar
"monument als perdedors" al
Monument “Als vençuts", l'únic record i reconeixement que Olot tenia fins
avui per a tots aquells que ho varen perdre tot en defensa de la llibertat i la
democràcia que el franquisme va arrabassar, em sembla d’un mal gust notori.
I és que tolerant, com diu vostè, ho sóc
amb quasi tot; però també sóc ferm amb aquells que fan precisament de la intolerància,
l'eix de la seva vida i del seu discurs polític. Ho seré mentre sigui regidor al
Consistori d'aquesta ciutat i quan deixi de ser-ho, com a ciutadà.
1. Paul Preston. L’Holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra
Civil i després. Editorial Base. 2011
2. Dionisio Ridruejo. Escrito en España. Centro de Estudiós
Constitucionales.2008
Entrades
