dimarts, 12 de març de 2013

D'ucronies i manipulacions.

(carta publicada al setmanari La Comarca d'Olot, el 15 de març de 2013)


A la secció "Clar i català" de la setmana passada el senyor Daniel Plana Farjas, en nom propi i de familiars dels assassinats al Triai m'adreça una carta replicant una entrada al meu bloc personal (el-led-vermell.blogspot.com) que no hauria respost si no fos per la seva evident intenció de manipular  la opinió pública tant pel que fa a les accions realitzades en l’àmbit de la Memòria Històrica a Olot,  com en les seves interpretacions de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En primer lloc l’erra anomenant-me iconoclasta (entenc que  en sentit etimològic) perquè  cap imatge sagrada ha estat destruïda ni malmesa. L'àliga del panteó dels caiguts, que de sagrada no ho era,  ha estat desmuntada a peces i duta al Museu de la Garrotxa.

Tot i que sempre hem separat la simbologia franquista de les persones, en cadascuna de les intervencions que vostè ha fet per mantenir la simbologia franquista a Olot ha començat apel·lant als sentiments, absolutament i plenament legítims, de dolor dels familiars de les persones allà enterrades i ha acabat amb una defensa més o menys evident del règim dictatorial de Franco tan en les seves cartes a aquest setmanari com en el Ple del mes de maig de l’any passat on va presentar una moció que va ser rebutjada per 18 vots a 3.  Un resultat prou clar.

Cada cop que ha tingut la oportunitat, vostè ens ha  acusat de manipular la història i  d’amagar la realitat del que va passar a Olot l'octubre de 1936. Doncs bé, ara tothom que ho vulgui veure podrà comprovar que això no es cert i que en els senyals informatius del Cementiri i del Triai s'hi explica de manera ben clara quines varen ser les circumstàncies de cada fet amb un llenguatge clar i objectiu. Jo animo als olotins i olotines a anar-hi i conèixer un bocí de la història de la nostra ciutat. Fins avui, molts no n’han tingut l’oportunitat.

Les seves tesis revisionistes de la història no les rebatré jo que només sóc un lector apassionat sobre la Guerra Civil al nostre país, només li donaré dues referències: Paul Preston (1) i si el troba massa esquerranós, el falangista Dionisio Ridruejo (2) que coincideixen a destacar la diferència entre la violència a la rereguarda republicana emparada en el desordre i el caos imperant durant els primers mesos de la Guerra Civil, i la repressió institucionalitzada i orientada a l’aniquilació de l’adversari a la rereguarda franquista i a tot l’Estat, un cop finalitzada la guerra.

Vostè defensa l’aixecament militar de 1936 en base a una ucronia utilitzada per historiadors amb biaix ultradretà: si el feixistes no s’haguessin rebel·lat, els comunistes  haurien instaurat una dictadura marxista. Sàpiga senyor Plana que si això hagués passat, jo avui estaria igual d’orgullós i content d’haver contribuït a retirar dels espais públics d’Olot la simbologia d’aquest altre règim totalitari, si és que n’hi hagués. Així és com jo entenc defensar la democràcia: els drets de la majoria contra qualsevol totalitarisme.

Per acabar, em sembla que anomenar "monument als perdedors" al Monument “Als vençuts", l'únic record i reconeixement que Olot tenia fins avui per a tots aquells que ho varen perdre tot en defensa de la llibertat i la democràcia que el franquisme va arrabassar, em sembla d’un mal gust notori.

I és que tolerant, com diu vostè, ho sóc amb quasi tot; però també sóc ferm amb  aquells que fan precisament de la intolerància, l'eix de la seva vida i del seu discurs polític. Ho seré mentre sigui regidor al Consistori d'aquesta ciutat i quan deixi de ser-ho, com a ciutadà.

1. Paul Preston. L’Holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després. Editorial Base. 2011
2. Dionisio Ridruejo. Escrito en España. Centro de Estudiós Constitucionales.2008



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada