Lluis Armengol.-

Excel·lentíssim  sr degà del col·legi d’advocats, sra vice-presidenta del torn d’ofici de Girona, senyors i senyores,

En nom de l’alcalde i l’ajuntament d’Olot, els dono les gràcies haver-me convidat a aquest acte de reconeixement al Sr. Armengol.

Aquest dimarts, a l’entrevista que li va fer el diari Ara, ens perfilava alguns trets que en la societat actual els podríem conceptuar com a singulars.

En primer lloc, la generositat de dedicar part de la seva vida professional al torn d’ofici des de l’any 1963, amb la voluntat expressa d’ajudar a aquelles persones que mancades de recursos no es podien permetre contractar un advocat. 48 anys amb disposició les 24 hores del dia...i esperem que en puguin ser encara una bona colla més.

En segon lloc, el fet que el que recordi més d’aquests anys no  sigui quants casos ha guanyat sinó que va de dret a les emocions que la professió li ha aportat i esmenti l’agraïment que li han demostrat les persones a les quals ha ajudat ens dóna idea de la dimensió humana del Sr. Armengol.

En tercer lloc, la voluntat expressada de no voler-se jubilar encara, va a contracorrent del que sembla imperar: considerar la feina com una obligació i un càstig en comptes d’una activitat satisfactòria i motivadora.

Finalment, la plena convicció que l’esforç , la formació i l’estudi continuats són la millor eina per mantenir-se en forma professionalment, per garantir l’excel·lència en el servei, representa una gran lliçó a la qual cal parar moltíssima atenció, en aquests moments de crisi econòmica però també crisi d’uns  valors que havien estat molt presents en la societat catalana com són la perseverança i la constància.

Per tot això, vull acabar dient que el sr Armengol a més del reconeixement dels seus companys de professió es mereix  també l’admiració dels seus conciutadans.

Moltíssimes gràcies.

(15/07/2011. Discurs en l'acte de reconeixement a Lluís Armengol)