En defensa dels empresaris.

La malícia té moltes formes però la pitjor de totes és amagar-la sota una aparença d'honradesa i respectabilitat per escampar la zitzània dels rumors. això és el que fa el Sr. Mulleras, portaveu i regidor de la racista, espanyolista i ultradretana PxC a l'Ajuntament d'Olot. Com fa sovint, amb un discurs nacional-sindicalista, parla sense dades i sense concretar, sembrant el dubte i la desconfiança. Escampant rumors.

Ens diu que els empresaris garrotxins fan trampes i incompleixen les lleis; que acomiaden treballadors i lloguen immigrants il·legals. Naturalment, no ens diu els noms d'aquestes empresaris ni de les seves empreses.

Jo crec que no els diu perquè no és cert. No crec que hi hagi empresaris que incompleixin les lleis doblement: fent acomiadaments per susbstitutir els treballadors per immigrants il·legals.

Quin concepte tan dolent té el Sr. Mulleras dels nostres empresaris.

Certament, no és pas el meu. Els empresaris garrotxins no es mereixen rebre aquests comentaris malintencionats. Prou maldecaps tenen els empresaris garrotxins per fer funcionar les seves empreses com per fer bestieses; com si no en tinguessin prou amb l'escanyament de les polítiques fiscals del govern espanyol (limitació de les amortitzacions al 70%, reducció dels ajuts a l'exportació, etc.).  Uns empresaris que mantenen l'atur a la comarca molt per sota de la mitja nacional i estatal malgrat haver-se d'enfrontar a diari amb els límits al crèdit i la crisi, no recularan a pràctiques del segle XIX. Deu ser en aquest segle on viu el Sr. Mulleras i el seu partit; un segle on el valor dels individus depenia  del nivell de melanina de la pell i de la religió que professaven.

Sr Mulleras, si sap quins són aquests empresaris tan malèvols ho té molt senzill: vagi al Jutjat i presenti una denúncia aportant proves. Aleshores tindrà credibilitat; mentrestant tot plegat em sembla simple xerrameca amb un propòsit ben mesquí: pouar en les dificultats dels treballadors i treballadores per fer un discurs populista i assenyalar amb el dit (amb totes les falanges ben "prietas y marciales", això si) els més febles per fer-los culpables tot escampant rumors sense fonament.

(Carta publicada a "La Comarca". 21/11/2013. en resposta a la d'Ignasi Mulleras que reprodueixo a sota).