divendres, 1 de novembre del 2013

Vot en la moció sobre Lluis Companys i altres càrrecs electes


En el Ple de l'Ajuntament d'Olot del mes d'octubre de 2013, ERC va presentar una moció de suport a la querella contra l'estat espanyol per crims contra l'humanitat per l'afusellament de Lluís Companys i altres càrrecs electes d'ERC.

A continuació el text de la meva intervenció per argumentar el vot a favor de l'equip de govern.

Anunciar d’entrada el nostre vot favorable a la moció perquè compartim plenament el seu fonament i el fons d’indignació per la incapacitat dels successius governs espanyols per anul·lar el judici sumaríssim al President Companys i, de retruc a tants altres representants polítics o simples ciutadans, que com ell varen ser jutjats sense cap mena de garantia processal i afusellats.

Ens costa d’entendre, als demòcrates, l’actitud dels governs espanyols que no han estat mai capaços de reconèixer la ignomínia que representa l’afusellament de Companys, l’únic president europeu escollit democràticament que va ser afusellat pel feixisme.

Després de la victòria de les tropes feixistes i la desfeta de Catalunya, l’anorreament de la nostra cultura, el bandejament del català a institucions i escoles i l’exili de desenes de milers de catalans, l’afusellament de Lluís companys va suposar la culminació de l’ofensiva franquista contra Catalunya.  La victòria, que pensaven definitiva, contra Catalunya. I que obria pas a 40 anys de dictadura que aquells sí que varen alunyar els ciutadans de la política (bàsicament executant-los o engarjolant-los) i on la corrupcio va estar institucionalitzada.

La tolerància envers la dictadura franquista per part dels successius governs espanyols després de la mort del dictador troba el seu paradigma en la negativa a considerar la mort de Companys com  a il·legal o, simplement a qnul·larne el judici. 

Trec una brevísisma cronologia que pot ajudar a entendre, o a no entendre aquesta actitud, del llibre "El moment de dir prou" de Toni Strubell i Trueta.

  • El 2005, d’aleshores vicepresident del govern espanyol del PSOE M. T. Fernández de la vega va anunciar que el govern anul·laria les sentències en contra de les víctimes de Franco. Mai no ho va fer.
  • El 4 de juliol de 2006, va ser el Parlament Europeu qui va aprovar una condemna del règim franquista, davant la passivitat de l’espanyol.
  • El mateix any el President Zapatero anunciava que no s’anul·larien les condemnes perquè suposaria “trencar la seguretat jurídica” de l’actual Estat de dret!!  Això equival a dir que aquesta Espanya Constitucional està construïda directament sobre la base legal de la dictadura i que per tant, n’és una continuïtat.
  • Aprovada la Llei de la Memòria Històrica, la Comissió internacional de Juristes, el Human Rights Watch i Amnistia Internacional fan un dictamen on critiquen durament la llei perquè no reconeix el “dret a saber la veritat” i perquè no fa justícia amb les víctimes...

No es fa estrany res de tot això quan la justícia espanyola es  va veure capaç de jutjar els crims de dictadures sud-americanes però que va fer seure al banc dels acusats a qui va tenir el “desvergonyiment” de voler investigar els crims del franquisme.
Vergonya per tots que l’any 2013 que s'hagi de recórrer a una querella per aconseguir l'anul·lació de les sentències dels judicis sumaríssims. I encara més vergonya que aquesta querella s'hagi de presentar a Argentina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada