Ajuntaments i sobiranisme

(Article publicat al número 46 del butlletí “La Veu” de Reagrupament.)

D’aquí molt poques setmanes es celebraran les eleccions municipals. Aquest 2015 hi ha una certa unanimitat entre les forces sobiranistes que aquestes eleccions són cabdals per poder fer un pas decisiu cap a la independència de la nostra pàtria.

Ben diferent de fa 4 anys quan aleshores totes les veus s’esforçaven en diferenciar la política local de la nacional (alguns encara en deien autonòmica) i evidentment de la política estatal que molts consideraven com la única política seriosa.

Alguns discrepàvem i vèiem en la política local una oportunitat d’ajudar a l’avenç de l’independentisme. Ens calen alcaldes i regidors que sàpiguen estar a l’alçada del moment històric que viu Catalunya i que hi contribueixin, no només alcaldes i regidors que es saben de memòria en quin carrer hi ha un forat per apedaçar.

Fa només 4 anys però recordeu que aleshores encara no existia l’AMI; l’ANC era incipient i una gran incògnita; no hi havia hagut la manifestació del 2012, ni la Via Catalana, ni la V a Barcelona. I evidentment encara era inimaginable el magnífic acte en el qual 800 alcaldes lliuraven al President les mocions de suport a la consulta del 9N. I estàvem lluny de pensar en el mateix 9N, malgrat ell mateix.

Tot plegat reforça el meu convenciment que des dels Ajuntaments es pot contribuir, i molt, a la política nacional. I a la construcció del nou Estat català. Encara que alguns partits procurin minoritzat el paper dels consistoris volent reduir l’acció política, el debat i la presa de decisions als límits del terme municipal amb una voluntat de fer petit allò que té voluntat de créixer, retallant el debat com les branques d’un bonsai.

Avui, el moviment sobiranista és majoritari a Catalunya. Tant se val qui faci i cuini les enquestes.I, per molt que els pesi als unionistes i als papanates de la pràcticament extinta 3ª via, la gran majoria dels que volem votar som independentistes. Els contraris a la independència canalitzen la seva energia a negar el caràcter plebiscitari del 27S en comptes de fer accions lleials i respectables per la pertinença a l’estat espanyol. I els de la 3ª via estan massa ocupats fent equilibris amb adjectius i adverbis per no acabar de quedar descol·locats i despenjats. els suposats regeneradors de la política cauen en el tòpic mes tronat i ens diuen que el debat és un altre, que aquests “localismes” no porten enlloc i reforcen allò tan cert que el que s’assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.

Ara, tenim una nova oportunitat de fer un altre pas definitiu amb la Declaració  Municipalista de Cervera en la qual es proposa que totes les candidatures que es presenten a les eleccions municipals d’aquest mes de maig donin prioritat per establir  aliances de govern als partits compromesos a treballar inequívocament per l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya i amb l’objectiu d’assolir, durant el proper mandat municipal, la plena sobirania de la nació catalana.

La declaració també inclou una fórmula per la presa de jurament per ser pronunciada pels nous càrrecs electes  en les quals es posen a disposició del Parlament, del President i de la generalitat per exercir l’autodeterminació i proclamar l’Estat català, Lliure i Sobirà; a més de compromisos de lluitar contra la corrupció, afavorir la transparència i la participació. Finalment la Declaració de Cervera promou la unitat d’acció dels Ajuntament amb Òmnium Cultural, ANC i altres entitats per garantir l’èxit del conjunt de les forces sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre.

Ara si que ningú no podrà negar que els ajuntaments estaran a la primera fila per aconseguir la llibertat de la nostra nació.